La iaia Maria, de Phnom Penh

La majoria de vosaltres, especialment si sou habituals de la casa, ja sabeu qui és en Josep Girona. Inclús aquells que no heu tingut la sort de compartir una estona amb ell en alguna de les trobades a les que ha vingut, ja us deveu haver fet una idea aproximada de qui és aquest bon amic.

Per altra banda, si heu seguit les seves aportacions als fòrums i a la portada d’EF, de ben segur que a hores d’ara teniu ben clar que en Josep és un enamorat de determinats països de l’Orient. Més d’un cop, guiats per ell i les seves magnífiques fotografies, hem tingut l’oportunitat de conèixer, a través de la seva mirada, indrets ben remots, plens d’exotisme i singularitat. Cal dir també que la mirada de’n Josep és sempre plena de respecte, sensibilitat i honestedat; això es fa ben evident a les seves imatges, que defugen absolutament de tendències i modes banals i efectistes.

En aquesta ocasió, en Josep ens convida a conèixer a una persona entranyable a la que, com ell mateix explica, visita habitualment quan viatja a Cambodja. Us deixem amb el seu breu relat i les seves fotografies.

Ahir varem anar a visitar la iaia Maria. No es diu així però el seu nom és difícil per mi, per tant li direm Maria. Jo la vaig conèixer i fer les primeres fotos a Dom’Nashong Kair district, un barri prop de Phnom Penh on he fet moltes de les fotos.

La Maria va neixer a la provincia de Kandal, ara fa 86 anys. Quan era jove es va casar amb un home de la provincia i va tenir dos nois i una filla. Al cap d’un temps la familia es va traslladar a Phnom Penh i ella treballava de dona de fer feines a casa del metge del Rei; un status social considerable tenint en compte la seva humil procedència. En aquestes que va arribar el terrible règim del Pol Pot i els seus soldats varen matar al seu marit i les tres criatures. No explicaré aqui com mataven les criatures, aquest serà un altre terrible tema.

Ella, al quedar sola, va anar a viure al districte de Dom’Nashong Kair que es on viu ara. Acabat el règim de Pol Pot ella es va tornar a casar amb un altre home. Amb aquest segon marit no va tenir cap fill. Ara fa tres anys va morir el segon marit i la Maria es va tornar a quedar sola.

La barraca en la que viu la Maria i que podeu veure a la foto, la va fer el seu segon marit. No tenen terres per llaurar i no tenien rès de rés. Ella ha quedat sola amb la barraca.

En una finestreta petita hi té penjades unes boses de caramels que, de tant en tant, ven als nanos del veïnat i així es treu alguns cèntims. Algunes persones de la comunitat recullen una mica d’arròs per ella, perque pugui menjar alguna cosa. Ara está malalta. Suposo que pateix artritis, entre d’altres mals, doncs li fan molt mal els osos i s’ha d’aguantar amb un bastó.

Dins la barraca la Maria només hi té alguns estris de cuina i un camastre amb una alfombra a sobre que li fa de llit i a on seu quan és dins a casa. De tant en tant la visita una veina, que és cega, i les dues seuen al cami a sota d’un arbre a fer la xerradeta.

La iaia Maria està preocupada doncs amb les plujes te moltes goteres dins la seva barraca, feta amb cuatre canyes de bambú i fulles de palmera. El plàstic que hi ha posat a sobre està tot estripat. Ens demana que vol fer una “teulada” nova per evitar les goteres: 50$. També necessita algunes pastilles per combatre els dolors.

Es difícil per nosaltres entendre tanta pobresa i tanta desgràcia, però ella encara somriu de vegades, sobretot quan ens veu arribar. Tenia ganes de saber quelcom més d’aquesta bona dona i per això aquesta vegada m’hi he presentat amb una amiga que m’ha fet de traductora al anglès. La seva història és com moltes històries més d’aquest poble, però és a ella a la que havia fotografiat i per això volia saber quelcom més.

(Por favor, abre el artículo para ver el archivo Flash o el reproductor.)